Els orígens de l'atletisme
L'atletisme com esport té un origen ben llunyà, ja que possiblement és l'esport més antic. El seu nom que prové de la paraula grega "atlhon", que vol dir lluita o premi d'una lluita, i és el sufix d'una de les competicions més conegudes dels antics Jocs Olímpics que van començar l'any 776 a.C, el pentatlhon, consistent en cinc proves.
Però abans d'això, al segle XV aC a Egipte hi ha inscripcions en que es parla d'una cursa a peu, esdeveniments que també es feien a la civilització minoica, on ja es disputaven també llançaments de javelina i disc.
Però amb les Jocs Olímpics, tot i que les seves proves no s'agrupin pròpiament amb aquest nom els competidors es coneixen com atletes, l'atletisme comença a agafar gran importància i els seus guanyadors són autèntics herois. Les competicions es disputen al "stadion", una instal·lació que tenia forma dels actuals estadis, però més curt (192'27 m) i amb una forma més allargada, amb corbes més curtes i tancades. Els Jocs es disputen fins l'any 393 dC.
Després a l'edat mitjana apareix un gran interès per les curses a terres britàniques, tant a Irlanda, com a Escòcia, com a Anglaterra, on bastant més endavant, en concret l'any 1864, neixen les primeres reunions atlètiques a les universitats d'Oxford i Cambridge.
L'afició passa aviat als Estats Units on l'any 1868 neix el primer club atlètic. I l'any 1896 a Atenes es reprenen, de la ma del Baró Pierre de Coubertin, els Jocs Olímpics, amb l'atletisme com esport rei, amb un calendari que amb el pas dels anys va anar augmentant i que inclou curses, salts, llançaments, proves combinades i marxa atlètica.
El 1912 neix la IAAF, la Federació Internacional d'Atletisme Amateur amb 17 països integrants.
